Origen del llenguatge

L'origen del llenguatge usades entre els éssers humans ha estat motiu de discussions acadèmiques durant segles. Tot i això, no hi ha consens sobre el seu origen o la seva edat definitius, ni tan sols sobre si es va originar en un sol punt o alhora en diversos indrets. Un problema que fa el tema difícil d'estudiar és la falta de proves directes, ja que ni les llengües ni l'habilitat de produir-les es fossilitzen. Consegüentment, els estudiosos animats per conèixer els orígens del llenguatge han de treure inferències d'altres tipus de proves, tals com l'evolució humana o les arqueològiques, de la diversitat lingüística contemporània, dels estudis de l'adquisició lingüística, i de comparacions entre el llenguatge humà i els sistemes de comunicació existents entre altres animals, i en altres primats. Generalment, s'accepta que els orígens del llenguatge estan fortament lligats als orígens del comportament humà modern, però hi ha poc d'acord sobre les implicacions i direccionalitat d'aquesta connexió.

El fet que l'evidència empírica sigui limitada ha conduït molts estudiants a considerar el tema sencer com a inadequat per a un estudi seriós. El 1866, la Societat Lingüística de París va arribar a bandejar debats sobre el tema, una prohibició que va restar influent al llarg de la major part del món occidental fins avançat el segle xx.^[1] Avui, hi ha nombroses hipòtesis sobre com, per què, quan i on el llenguatge hauria pogut emergir per primer cop.^[2] Pot semblar que difícilment hi estiguem més d'acord avui que pas fa cent anys, quan la teoria de l'evolució per selecció natural d'en Charles Darwin va provocar una precipitació d'especulacions d'estar per casa sobre el tema.^[3] Des de principis dels 90, tot i això, un creixent nombre de lingüistes, arqueòlegs, psicòlegs, antropòlegs i d'altres professionals han provat d'adreçar-se, mitjançant nous mètodes, al que han començat a considerar "el problema més difícil en ciència".^[4]